Recordo el dia en el que el Mestre Tony Rossell em va presentar al seu alumne Francesc Trigo, que feia temps que estudiava Hung Gar amb ell i s’havia convertit per la seva constància i esforç en el mes avantatjat del grup. Després d'una estona parlant va sortir el tema Wing Chun, i jo l’hi vaig dir que entrenava des de feia uns anys però que no avançava, ja que no tenia ni mestre ni cap company per practicar, ho feia com podia amb llibres, vídeos i informació que anava recopilant, en aquell moment, el Francesc, gran admirador de Bruce Lee em va dir que sempre havia sentit una gran curiositat pel Wing Chun, ja que va ser l’art marcial en el que es va iniciar el seu ídol, i que l’hi encantaria practicar amb mi.

 

Així vam començar a trobar-nos els dissabtes i tots els dies que podíem al Estadi Comunal d’Andorra la Vella, i sense fallar, entrenàvem Siu Nim Tao, Chi Sao, passos, punys i tot el que bonament podíem donades las circumstancies, després anàvem a fer un bon esmorzar al Viena i parlàvem dels nostres avenços, de les tècniques que faríem a la propera sessió  i del dia que tots dos esperàvem de que aparegues un bon mestre de Wing Chun al Principat.

 

Van passar els anys volant, i tot que el nostre nivell havia pujat  força, el ritme de progres era ja molt lent, i teníem que fer alguna cosa si realment volíem aprendre aquest meravellós Art Marcial. Vam comentar al Tony la nostra frustració, i ens va dir que pensava que podia fer alguna cosa per ajudar-nos. Sense pensar-s’ho, va contactar amb un dels seus antics companys, un pioner com ell, que feia quasi 40 anys havien estudiat amb el Mestre Wong Ping Pui, i promogut nacional i internacionalment el Hung Gar en uns temps en els que no es coneixia pràcticament el Kung Fu. Aquest company era ni més ni menys que José Mª Prat, que amablement va accedir a ser el nostre Mestre i a ensenyar-nos el sistema complet de Wing Chun Kuen.

 

En Francesc i jo no ens ho podíem creure, un reconegut Mestre de Wing Chun (entre altres Arts Marcials) amb una experiència en l’ensenyament de més de tres dècades ens havia acceptat com alumnes, era el nostre somni fet realitat. Hi ha un antic proverbi que diu que un alumne trobara al seu mestre quan estigui preparat i penso que en aquest cas va estar encertat.

 

  

Desprès d’una entrevista per conèixer-nos i planificar les classes, ens va instar a ser constants i a treballar dur per assolir els coneixements necessaris, vam quedar d’acord en que la nostra formació seria a porta tancada i amb els seus alumnes mes avantatjats, i a anar regularment a Barcelona, passant tot el dia entrenant per aprofitar millor el temps al venir de lluny.

 

Desprès de molt temps, molta suor i molts kilometres, i recolzats pel nostre Sifu (Mestre, Pare,) vam decidir crear aquesta escola, amb l’anim de promoure a Andorra, aquest Art Marcial científic, intel·ligent i que ben segur no deixa a ningú indiferent, si us passa com a nosaltres, quan comenceu a practicar-lo us enamorarà, no el podreu deixar i sempre en voldreu més i més...